1. PRINCIPIS I OBJECTIUS D’INTERREG III

Interreg III és l’única iniciativa (juntament amb Urban) finançada pel FEDER i suposa la continuació de les anteriors iniciatives Interreg I i II. La lògica de la iniciativa Interreg III és "el desenvolupament harmoniós, equilibrat i viable del territori europeu i la millora de la integració territorial dels estats candidats i altres estats veïns de la UE".

Els objectius d’Interreg III són:

• Aprofitar els deu anys d’experiència de les iniciatives Interreg I i II.
• Consolidar la cohesió econòmica i social.
• Promoure la integració territorial a Europa (contrarestar l’efecte de les fronteres).
• Promoure un desenvolupament sostenible, harmoniós i equilibrat.
• Prestar una atenció particular a les fronteres exteriors (ultraperifèriques) i les regions insulars.
• Contribuir al procés de pau a la zona dels Balcans.
• Aplicar l'Estratègia Territorial Europea (anteriorment PEOT), aprovada l’any 1999 a Postdam.

Els principis que orientaran la posada en funcionament d'Interreg III són:

- Desenvolupament d’estratègies conjuntes, programació i execució a escala efectivament transfronterera o transnacional.

- Creació d’estructures conjuntes de gestió que en l’actualitat no existeixen a l'Estat espanyol.

- Foment de la cooperació bottom up (d’autoritats locals cap amunt) en l’àmbit no solament d’execució sinó també de programació.

- Complementarietat i coordinació amb els programes dels marcs comunitaris de suport i els programes únics de programació. Interreg III no haurà de ser un instrument financer més al qual recórrer quan no quedin diners dels fons estructurals.

- Plantejament integrat: tots els tipus de despeses subvencionables en el marc dels diferents fons estructurals seran subvencionables a Interreg III (per exemple, formació professional, desenvolupament rural i adaptació d’estructures pesqueres).

- Coordinació efectiva amb els instruments de política exterior (Phare, Meda i Tacis).

Interreg III constarà de tres capítols:

A. Cooperació transfronterera.

B. Cooperació transnacional (continuació d’Interreg II C).

C. Cooperació interregional. És la continuació de l’article 10 del FEDER (Recite i Ecos-Ouverture). Seran admissibles socis d’estats tercers de Phare, Meda o Tacis.

Interreg III té uns recursos financers de gairebé 5.000 MEUR.

2. INTERREG III A: COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA

Les zones subvencionables seran: a) zones NUTS III (províncies i departaments) al llarg de fronteres terrestres; b) algunes regions marítimes de NUTS III, i c) altres regions adjacents. Les regions ultraperifèriques no seran elegibles.

Les accions prioritàries seran:

- El desenvolupament rural i urbà (i també entre zones costaneres).

- El foment de les PIME, de la innovació i de la capacitat empresarial i del desenvolupament local.

- La integració en el mercat laboral i la inclusió social.

- La recerca i el desenvolupament, el foment de la cultura, la comunicació i la salut.

- La protecció del medi ambient, l'eficiència de l’ús de l’aigua, les energies renovables i el rendiment energètic.

- Les infraestructures de transports, les xarxes i els serveis d’informació i de comunicacions (sobretot pel que fa a les xarxes transeuropees de transport en fronteres externes de la UE).

- La cooperació administrativa i jurídica per desenvolupar la capacitat institucional entre les regions transfrontereres.

- La societat de la informació.

Per a Catalunya, dins les zones elegibles s’inclouen les províncies de Girona i Lleida i, com a zones adjacents, les províncies de Barcelona i Tarragona.

3. FORMAR-SE JUNTS, FER INTERCANVIS PER CONÈIXER-SE MILLOR

6 de febrer de 2002, primera reunió a la Diputació de Girona.

22 d’abril de 2002, es presenta la fitxa descriptiva del projecte a la Direcció General d’Administració Local (Comitè de Preprogramació Est).

29 de maig de 2002, es presenta el conveni definitiu signat pels quatre socis a la Direcció General d’Administració Local.

21 de juny de 2002, es tramet informació complementària (el pressupost més detallat i els acords de participació de la Diputació de Girona, la UdG, l’ISLRF i La Bressola) a l’autoritat de gestió (Consell Regional d’Aquitània).

4 de setembre de 2002, l’autoritat de gestió (Consell Regional d’Aquitània) comunica a la Diputació de Girona (com a cap del projecte) que ha estat aprovat.

31 d’octubre de 2002, l’autoritat de gestió (Consell Regional d’Aquitània) tramet a la Diputació de Girona el conveni definitiu entre l’autoritat de gestió i Aquitània per a la seva signatura.

11 de novembre de 2002, es tramet el conveni signat a l’autoritat de gestió (Consell Regional d’Aquitània).

El projecte s’emmarca en la mesura 8 de l’eix 3:

A. Promoure i desenvolupar les formacions comunes, posar en funcionament una formació inicial transfronterera de mestres. Fer un estudi de la situació de l’ensenyament del català de cada costat de la frontera.

B. Desenvolupar la formació continuada dels mestres, unes jornades de divulgació del projecte i seminaris de trobada dels professionals de cada costat de la frontera.

I en la mesura 10 de l’eix 3:

C. Desenvolupar els intercanvis escolars transfronterers entre les set escoles de La Bressola i les de les províncies de Girona i Barcelona. Millorar les tècniques d’immersió dels alumnes.

3.1. A través del projecte Interreg, La Bressola té l’objectiu de:

• Permetre una veritable formació transfronterera (inicial i continuada) de mestres que permeti de millorar realment les perspectives al Rosselló, ja que de moment no existeix encara una formació adequada per als mestres que han de treballar a les escoles catalanes encara que siguin reconegudes per l’Estat.
• Fer possible un millor coneixement mutu dels estudiants de banda i banda de la frontera i fer palesa, en particular, la realitat nord-catalana a la Universitat de Girona.
• Facilitar l’accés dels estudiants gironins a les escoles nord-catalanes. Fer conèixer al Principat un sistema d'immersió lingüística que ha demostrat la seva eficàcia, fins i tot pel que fa a l'ús social de la llengua.
• Accelerar el procés iniciat pel tractat de Schengen de lliure circulació, fins i tot en l’àmbit laboral, de les persones.
• Millorar el coneixement mutu dels alumnes de banda i banda de la frontera (intercanvis escolars).
• Tots aquests aspectes poden contribuir a restablir la continuïtat territorial de Catalunya en el marc de la Unió Europea.

3.2. La Universitat de Girona proposa:

• Participar activament en el projecte a partir de les funcions més pròpies de la Universitat: formació inicial, formació continuada i recerca.
• Oferir, a través d’un conveni específic, formació inicial en llengua catalana als futurs mestres de La Bressola.
• Facilitar la participació activa dels futurs mestres de La Bressola en aquelles activitats de formació pròpies dels estudis de mestre de la Facultat de Ciències de l’Educació.
• Afavorir processos de formació continuada entre el professorat de les escoles de La Bressola impulsant la construcció de projectes compartits i el seguiment i l’avaluació d’activitats de millora.
• Defensar la participació activa del professorat de la Universitat de Girona en aquests processos de formació continuada.
• Impulsar des de la recerca-acció processos de reflexió sobre la pràctica, com a elements d’innovació metodològica i com a base de la formació continuada de tots els professionals que hi participin.
• Participar amb el professorat de secundària en aquelles col·laboracions i accions de formació que afavoreixin una millor preparació de l’alumnat que ha d’accedir als estudis universitaris.

3.3. La Diputació de Girona preveu:

• Ajudar a suprimir la frontera psicològica i lingüística que encara separa els catalans del nord i del sud.
• Contribuir, mitjançant l’extensió de les competències lingüístiques, a l’ampliació del mercat local de Girona i de la Catalunya Nord.
• Posar les bases, gràcies a les aptituds lingüístiques i de cultura comercial, a la creació de petites empreses i professionals veritablement transfronterers.
• Afavorir els intercanvis culturals i les accions de coneixement mutu a banda i banda de la frontera política.
• Incentivar les relacions institucionals (ajuntaments, consells comarcals, Consell General) entre les entitats de Girona i les de la Catalunya Nord.

3.4. Institucions participants

S’ha tingut un interès especial a simplificar la gestió del projecte de manera que cadascuna de les entitats dugui a terme aquelles accions que li són més pròpies:

- Diputació: intercanvis culturals i de coneixement mutu.

- Associació La Bressola: immersió lingüística dels docents i intercanvi d’alumnes de les escoles de La Bressola.

- Universitat de Girona: beques d’estudi per als estudiants de Girona i de la Catalunya Nord i processos de formació continuada.

- L’Institut Supérieur des Langues de la République Française, com a entitat que vetlla per les llengues minoritàries dintre de l’Estat francès, dóna suport al projecte.

4. PRESSUPOST I DURADA DEL PROJECTE

La durada del projecte serà de 36 mesos (tres cursos escolars) i el cost previst és de: